Vinga… Sí! Que aixequi la mà qui no conegui un vivalavirgen. Ningú… No veig cap maneta aixecada per enlloc… No…? Ningú…? Segur…? Bé… Seré molt sincera… Preguntar-vos-ho era un pretext per exercitar la vostra memòria i aconseguir que feu una repassadeta als vivalavirgen més mandrosos i ganduls de les vostres vides perquè, en realitat… Ja m’esperava veure per aquí 0 mans enlairades!

I és que… Qui no coneix a algú que és un vivalavirgen? Qui no en té o n’ha tingut algun o alguna —que també n’hi ha— molt a prop sempre donant la tabarra per justificar-se en allò que és injustificable?

Perquè, tot sigui dit, sempre hi ha el tiet informal, el noviet penques, el company despreocupat, l’amic triganer, el veí gentussa, la cosina o la cunyada impresentables i desconsiderades 😜… O sigui, les persones que lamentablement, de manera descarada i per costum, solen centrar l’atenció per ser les més desatentes, maleducades, barrudes i, sovint també, les més impuntuals del món mundial.

Però… Per què ens referim a aquests individus com el o la vivalavirgen? Les primeres pistes ja us las he deixat caure a la imatge de capçalera que he seleccionat per a aquest post i en el paràgraf anterior… Tot i així, per als més des-pistats 😉🤣 ho aclariré en un tres i no res.

Aquesta expressió tan curiosa i fins diria tan sonora i divertida, concretament, la devem al món ⚓️ mariner 🛶… I és que als vaixells, abans de salpar, sempre es feia un recompte de la tripulació anomenant a tots i cadascun dels que pujaven a bord, moment en el qual, els mariners pronunciaven l’oficial “present”, essent l’últim en formar el que havia de llançar un visca a la Verge del Carme, la patrona dels navegants, a fi que els protegís en la seva travessia ⛵️.  Així doncs, a mesura que s’anomenava els mariners s’anaven sentint els “present” fins que es tancava el recompte escoltant l’aclamació amb víctor “¡Viva la Virgen!” que tots a l’uníson celebraven. La qüestió és que, com a tot arreu i en totes les professions sempre hi ha bellugant la cua ^{😉🤣alive and kicking} l’informal de torn, en aquestes circumstàncies l’encarregat de tenir l’honor d’invocar la Verge del Carme era el mariner que sempre acostumava a arribar tard i tenia amb el cor encongit tota la tripulació fins a última hora.

Per aquest motiu, diem que “és un vivalavirgen” aquell individu que mostra un comportament despreocupat i informal i que, a més, a mode d’efecte colateral i per disgust de familiars i amics, acostuma a posar la cirereta al 🍰 arribant tard a tot arreu.

Si us heu quedat amb ganes de saber més cosetes respecte a l’empar i salvaguarda de la Mare de Déu del Carme respecte als mariners… Voldria explicar-vos que, el 16 juliol de 1251 i tot i que algunes fonts ubiquen l’esdeveniment a Cambridge, en època de Croades, al Mont Hakkarmel de Palestina, la Verge s’aparegué a Simó Stock en resposta a la seva súplica d’auxili per l’opressió i persecució cap als seus Germans Carmelites, que eren eremites en aquesta regió costanera de l’actual Israel, i li lliurà l’escapulari —com a signe de consagració a Crist i protecció de la Verge— i els hàbits de l’Orde del Carmel, que temps després ell mateix constituiria i transformaria. Tot i així, no fou fins la posterior reforma i refundació de l’orde per Santa Teresa d’Àvila i San Juan de la Cruz, al segle XVI, que la devoció per l’escapulari de la Mare de Déu del Carmel es consolidà i es difongué per tot el món catòlic i, arran de la commemoració d’aquesta renovació espiritual, fou  quan es fundà un convent de carmelites en el promontori occidental d’aquest massís triangular que coneixem com Mont Carmel, en la roca calcària del qual, els primers eremites, havien excavat les seves cel·les; el convent que, per la seva localització destacada dominava el mar, fou anomenat també Stella Maris i, sempre, tan bon punt el guaitaven, els peregrins des de la seva embarcació resaven una Salve a la Mare de Déu a fi que els protegís en la seva travessia.

Així doncs, una servidora, nuant caps 😉🌊🛶 dedueix que, a partir de les Salves orades des de la mar Mediterrània enfront d’aquells escarpats penyals, fou quan realment començà a forjar-se la tradició de la “Verge del Lloc” apareguda a Hakkarmel com a patrona dels navegants i, curiosament, després que el Papa Lleó XIII confirmés el 18 de gener de 1901 la seva condició de protectora dels mariners, també va passar a ser patrona de l’Armada Española. I, de fet, no només les forces armades, els mercants, els ports esportius, les confraries de pescadors, etc., de la costa mediterrània tenen a la Verge del Carme en gran estima pel seu patrocini, sinó que també a tota Llatinoamèrica és celebrada la seva festivitat i compartida la seva devoció ja que, fins i tot als dos països sense litoral marítim d’Amèrica del Sud —Bolívia i Paraguai—, és considerada patrona dels conductors i auxiliadora i intercessora en la travessia de les ànimes pel purgatori.

Tanmateix, al llarg dels segles, s’han relatat els miracles de la Verge en nombrosos quaderns de bitàcola, s’han documentat algunes de les seves intervencions de rescat a alta mar —consta, ja al segle XIX, que un tripulant de l’Ocean King llançà el seu escapulari al mar demanant misericòrdia al bell mig d’una terrible tempesta que cessà immediatament amb una última gran onada que retornà l’escapulari al seu propietari i convertí a la fe catòlica un ministre protestant que viatjava al vaixell—, hi ha hagut molts testimonis supervivents de naufragis —molt significatiu el d’El Galileo, l’any 1913, a Costa Rica—, i inclús Ciudad del Carmen, a Campeche, Mèxic, deu el seu nom a la Verge perquè, segons conta la tradició local, aixecaren una fortificació en el seu honor després que, amb la seva santa imatge, aconseguissin expulsar els pirates al segle XVIII.

I dedicat a totes les meves lectores Carmetes i lectors Carmelets —doneu-vos especialment per al·ludides i al·ludits: Maria Carme 🐭, Carmeta, Mari Carmen la vesina, Carme cosineta, Carmencita, Carmela 🇲🇽 i els meus tres Carmelos predilectes 🇨🇷🇮🇹🇦🇷— o, senzillament, per si tens més curiositat sobre el Mont en el qual s’aparegué la Mare de Déu, t’explicaré que la cadena muntanyosa Hakkarmel és el primer contacte visual amb Terra Santa per a tothom qui arriba per mar i aquest emplaçament era ja esmentat a l’Antic Testament. Tanmateix, el nom de Hakkarmel, significa “el jardí” o “la terra del jardí” per la seva bellesa i ubicació destacada a la badia de Haifa^{en àrab: guapa, bonica} —l’únic port natural mediterrani de l’actual Israel— i la fertilitat que el terreny gaudia des de temps immemorials; en hebreu modern és coneguda simplement com Karmel, i en àrab com Kurmul o Jebel Mar Elias (muntanya de Sant Elies) perquè precisament molt encimbellada i just sota el monestir actual, trobem la cova —considerada encara avui un lloc sagrat per als drusos— on el Profeta Elies desafià i acabà amb la tirania dels sacerdots de Baal (1 Reis 18).

Per si tota la sacralitat de Mount Karmel fos poca… L’any 2019, una empresa minera israelita va descobrir en aquesta mateixa muntanya un mineral incrustat en safir que, per les seves propietats, composició^{(titani, alumini, zirconi)} i estructura, fou declarat inexistent a la Terra i provinent de l’Espai, la carmeltazita, un nou mineral d’origen extraterrestre que, segons sembla, està fent furor.

Pel que fa a Simó Stock va néixer a mitjan segle XII en el si d’una família de la noblesa britànica i als 12 anys, destacant per ser un xicotet molt intel·ligent i aplicat, singularment començà a viure dins d’un tronc buit^{stock, en anglès} a mode d’ermità. Tot i que mai fou canonitzat, l’any 1564, el Papa Sixte V, aprovà i publicà la Lletania de la Santíssima Verge Maria, oficialitzà la veneració marina a la Verge recollint la pregària de Sant Simó a la seva Stella Maris —Estrella del Mar— i definitivament, amb l’aprovació vaticana, s’institucionalitzà la festivitat per a Sant Simó Stock el dia 16 de maig. És destacable a més assenyalar que Sant Simó, junt amb Sant Patrick i Sant Ramon de Peñafort, és un dels 3 sants centenaris de l’església catòlica.

Sobre el tan famós i venerat escapulari, explicar-te que el seu nom ve del llatí scapula, que significa omòplat, i originalment es tractava d’una tela de drap, de llana, marró que, a mode de mandil o guardapols, protegia l’hàbit del religiós de les tasques més quotidianes. Al lliurar-se’l a Simó, la Mare de Déu, segons narrà ell mateix, li va transmetre: “Rep, estimat fill meu, aquest escapulari de la teva Orde com a senyal distintiu del meu favor, que he obtingut per a tu i pels fills del Mont Carmel. Qui mori revestit amb aquest hàbit serà preservat del foc etern. És la insígnia de la salvació, un escut en temps de perill i una peça de roba de pau i protecció sempiternes.”

Ah! Per si ets entusiasta de la Verge… O per si ets fan de l’Armada… Al final del post, t’enllaço amb l’oració^🙏🏻 Flos Carmeli —del propi Sant Simó— en una bellíssima gravació de cant gregorià interpretada a la festa de la Mare de Déu del Mont Carmel i per Pasqües en honor a la Santíssima Verge Maria, i també et deixo aquí mateix a la teva disposició la lletra de la Salve Marinera i el link al portal de l’Armada Española mitjançant el qual, tan sols prement el play, podràs escoltar-la in voce.

Salve, estrella de los mares,

de los mares iris de eterna ventura

salve fénix de hermosura

madre del Divino Amor.

De tu pueblo a los pesares

tu clemencia dé consuelo

fervoroso, llegue al cielo,

hasta Ti, hasta Ti nuestro clamor.

Salve, Salve, estrella de los mares

Salve estrella de los mares

Sí, fervoroso llegue al cielo

y hasta Ti y hasta Ti nuestro clamor.

Salve, Salve, estrella de los mares

Estrella de los mares,

Salve, Salve, Salve, Salve.