No permetis que pensin per tu!
Sigues una persona autèntica i mostra al món el teu glamour!
A no ser que et belluguis per aquests ambients, ignoraràs de què va el famoseig literari i musical i quina relació té la seva tan porfidiosa aparició en els mitjans de comunicació amb la qualitat del producte anunciat —spoiler: cap. Bé, doncs, tot i conscientment haver-te avançat la informació i deixar-te sense l’efecte sorpresa, rabent i veloç… T’ho explico tot fil per randa!
Si em permets, abans voldria posar-te en situació i definir-te què es considera un autor independent tant en l’àmbit musical com en el literari. Un autor independent és aquell creador que no té el suport d’una productora musical o d’una gran editorial o d’una macrodistribuïdora comercial. És l’autor que, a falta dels recursos econòmics i materials i dels contactes i influències dels que gaudeixen aquestes multinacionals, es veu en l’obligació d’ “autopublicar-se” per donar-se a conèixer. Ser un cantant o un escriptor desconegut o nou al mercat i no comptar amb el suport dels “peixos grossos” no significa, en cap cas, que l’obra no estigui a l’alçada de no ser representada o distribuïda, sinó que, sovint, significa tot el contrari. Genials i ingents talents han vist, en els seus inicis, com se’ls tancaven les més grans portes als nassos i s’han hagut de buscar la vida fins que, gràcies a la seva perseverança, el món ha descobert atònit com de sensacional és la seva veu o la seva creació.
I ara ve com el maten… però cal afrontar-ho… cal explicar-ho… I és que la majoria d’aquests peixets criats a l’aixopluc del més creatiu i bonic corall, surten a mar obert desvalguts i sense res més que el seu art, no aconsegueixen travessar la barrera de l’anonimat i, lamentablement, acaben essent engolits ja no pels peixos grossos, sinó pels taurons… I en aquest punt de la història… és precís extremar las precaucions… perquè l’hecatombe ja no és quelcom que afecti només a músics i a escriptors… l’hecatombe t’afecta també quotidianament a tu… Així que obre bé els ulls i para molta atenció perquè… de la mà dels esquals… arriben ells… els que apareixen dissimuladament, sense que gairebé es noti, sibil·lins com el mateix Innombrable… els que realment es fotran el pantagruèlic banquet amb la mola de peix, els que la portaran a les seves aigües i l’encerclaran, els que d’art i sentiment hi entenen poc o gens però de manipular-te… d’això t’asseguro que en saben més que ningú altre!
A aquestes alçades ja els hi hauràs posat nom, no? Noo? De debò?! Sííí? D’acord, d’acord, et comprenc… Però no temis al mot… des d’aquí no pot atrapar-te! Ho pronunciaré jo per tu… alt, clar i 😉 català: L-O-B-B-Y.
Sí, sí, ja ho he dit… pots destapar-te les orelles… mantingues la calma… des de l’empara d’aquest blog i els meus posts… Els lobbies no t’agafen! I si quan surts d’aquí te’ls trobes al tombar la cantonada —retiro la condicional… I quan surtis d’aquí i te’ls trobis al tombar la cantonada… Fes servir la meva tàctica… te l’explico… la utilitzo des que era gairebé una nena i sempre funciona… només has de… sense miraments… Arrencar-los les balls (pilotes) de copdescuit i, a poder ser, de soca-rel! Massa groller per a les teves orelletes? Doncs, no sé… Com vols que t’ho digui? La majoria tenen uns testicles pengim-penjam entre les cames! I si es tracta d’evitar que et manipulin tampoc és qüestió de posar-nos perepunyetes…
Fet aquest incís i donat aquest consell, continuo… En l’àmbit que ens ocupa i en tots els altres àmbits —ja et dic que els pot haver més colpidors— hi són ells, els que alliçonen els esquals, els que són tan sibil·lins que maneguen inclús a aquestes màfies per multiplicar la seva maldat. Aquests, anomenats finament, ‘grups de pressió’ sempre allarguen els seus perniciosos tentacles i controlen bàsicament les grans corporacions i multinacionals, els mass media1 i els governs de pràcticament tot el món en exclusiu benefici dels seus propis interessos.
Els reconeixeràs fàcilment perquè sempre s’embocen per a manipular-te, avorreixen la llibertat aliena, tenen pànic al pensament crític i se’ls fa borradura davant una persona assertiva. El seu únic propòsit és aixecar-te la camisa i, a l’instant, com depravades animàlies, dessecar-te las entranyes i devorar-te l’encèfal. Has de tenir claríssim que tot aquest reguitzell de maldats les executen a fi de complir únicament els seus maquiavèl·lics objectius: governar-te, atemorir-te, fiscalitzar-te, convèncer-te de l’inconvencible, sotmetre’t, portar-te a la guerra ‘per la pàtria’ i, si allà no et maten els teus propis germans, escorxar-te ells ulteriorment amb les seves sagnants lleis i astutes tracamanyes.
Que no t’entabanin: allò crucial i rellevant de la vida, de la TEVA VIDA, allò que realment et concerneix i necessites saber per créixer en tots els sentits i realitzar-te com a ésser humà, no t’ho expliquen als magazins ni als noticiaris de la tele —els periodistes autèntics no abunden i ‘Qualsevol cosa que algú2.0 desitgi que es publiqui és propaganda2.1, tot el que vulgui mantenir fora del diari és notícia’— ni tampoc t’ho expliquen al BOE, ni al DOGC, ni al Consell General de la UE… Ho has d’esbrinar tu! L’únic que aquesta trepa de cínics farà per tu és atemorir-te a base de badomeries, pressionar-te i coaccionar-te sota ordre directa dels lobbies a fi que tributis i satisfacis energèticament i monetàriament les seves perverses necessitats. Per tant, si vols gaudir i seguir amb vida interior i criteri propi, vesteix-te d’escodrinyador 🧐 professional perquè vull que observis minuciosament tot el que t’envolta 🔎 i sentir-te dir cada dia i milers de vegades: ‘Elemental, estimat Watson’3 perquè per a Sherlock Holmes ‘El món és ple de coses òbvies que mai, per casualitat, ningú no observa’4 i ‘Quan hagis eliminat allò impossible, el que quedi, per improbable que sigui, deu ser la veritat’5 i, finalment, ja per deixar el tema a punt de solfa, comenta: ‘És grandiós començar la vida amb un petit número de llibres realment bons que són teus’6.
Aclarit això —que dóna realment per a un fulletó veneçolà i millor t’ho vaig dosificant a fi de no empatxar-te— quan compres o regales un llibre ‘dels famosos’, dels que estan ‘de moda’, d’aquells que promocionen a so de bombo i platerets, dels que s’anuncien i promouen a televisió, dels ‘comercials’… no creguis que això és garantia de comprar històries genuïnes o de qualitat literària, no!, aquests aspectes no venen determinats pels esmentats factors… El que segur estàs comprant és ‘una marca’ i tot el màrqueting que la sosté i, amb això, finances a una pila d’intermediaris que gaudeixen de quantitats ingents de capital per promocionar més campanyes, alliçonar-te i menjar-te ben menjat el coco, fer grans negocis i seguir obtenint indecents beneficis.
Sigues una persona autèntica, mostra al món el teu glamur! Fuig de la borregada! I no em refereixo necessàriament a què deixis de ser fan de la Borrego en aquesta edició de Supervivientes, no! 🤣 Em refereixo a què no oblidis que ets capaç de créixer assertivament, de pensar per tu mateix o per tu mateixa, d’abandonar el ramat, d’alliberar-te de les opinions alienes, de desemmascarar els distorsionadors de la veritat en el teu dia a dia, d’autodeterminar-te també en l’elecció de les teves lectures que, al capdavall, són les frases i les paraules que t’acompanyaran durant dies, setmanes, mesos… o durant tota la vida… qui ho sap!? Perquè han de ser els TEUS LLIBRES… els que has d’escollir tu autènticament per a tu o per a aquella persona tan especial que habita en alguna de les parcel·les de la teva vida… bé perquè has tingut una corada, bé perquè has sentit la seva crida, bé perquè literalment han caigut a les teves mans… Perquè els teus llibres són els lletristes de la banda sonora dels teus pensaments, tenen amplis finestrals amb vistes a altres experiències, de les seves pàgines pengen els miralls on veuràs la teva imatge reflectida, posen veu a les teves emocions més íntimes, a les més privades… I cap sicari fill-de-lobby pot saber quins et convenen en el teu viatge vital, com t’acompanyaran, fins quan romandran amb tu i fins a on et portaran… Perquè com sostenia l’escriptor William Somerset Maugham: “Adquirir l’hàbit de la lectura i envoltar-nos de bons llibres és construir-nos un refugi moral que ens protegeix de quasi totes les misèries de la vida.”
Així que… Fuig dels convencionalismes i dels temes suats i tria el camí del descobriment de nous autors independents! Atreveix-te a consumir i a regalar producte 0.0% lobby, producte no-comercial i en versió original; producte ideat, escrit i editat en la teva pròpia llengua; aposta per la puresa i l’encant dels autors que estan prop de tu, els que no callen la boca, els que no escriuen per a l’establishment7, els que no estan a sou de les multinacionals, autors dels que s’expressen sense lligams ni compromisos… No te’n penediràs! És impossible que et penedeixis d’escoltar les nostres fresques, primaverals, innovadores veus… Les veus de les autores i autors que tenim molt per cantar i mil i una històries per narrar.
Arribats a aquest punt, m’agradaria citar a Carmen Balcells, la ‘Superagent Literària’ de Vázquez Montalbán, una brillant dona que durant tota la seva vida va sostenir i posteriorment va llegar al seu fill Lluís-Miquel una magnífica paraula dedicada a tots els escriptors: RESPECTE. Un gran respecte a la nostra obra, a la nostra creació, perquè, al final de la història, som els que ens atrevim a despullar la nostra ànima en cada línia que escrivim.
I tot i que, afortunadament, encara no he rebut cap mala crítica, per constructiva que s’inventin que sigui, no passaré de puntetes per la psicopatia dels crítics, dels braços executors del rebentament artístic en general i literari en particular. Els crítics literaris no haurien de llegir més, sinó que haurien de llegir millor… per a ‘artistar-se’… per a ‘escriptoritzar-se’… per a comprendre quant i com de profundament despullada apareix l’ànima en cada una de les nostres obres i, tan sols per això, com a mínim de mínims, respectar-les. Perquè ningú que hagi parit un llibre pot referir-se a un escriptor i a la seva creació de la manera que alguns gosen fer-ho, amb aquella niciesa absurda que els arriba a fer creure que són algú pel simple fet de tenir a mà un altaveu per improperar, per criticar, allò que ells ni tan sols són capaços d’imaginar —i ja no diguem de crear.
Per acabar… Agrair als familiars de veritat, a les persones que sempre hi són quan se les necessita —i quan no també—, a amics, coneguts, saludats i desconeguts la vostra presència. Perquè és gràcies a tots vosaltres, els que us llanceu a l’aventura amb mi, els que em contempleu com una gran troballa, els que heu sentit l’impuls de llegir les meves novel·les, els que compreu els meus llibres ‘per obligació’, els que compreu els meus llibres per devoció, els que animeu a altres a llegir-me sense prestar-me, els que em convideu a cafè, els que doneu suport a diari a la meva creativitat estimant-me com m’estimeu, els que llegiu i compartiu els meus posts per xafardejar o perquè senzillament us entusiasmen, els que em busqueu i em contacteu per posar en valor el meu talent i la meva dedicació, els que em feu feliç amb els vostres mails, missatges a XXSS… A tots vosaltres: GRÀCIES. Gràcies, en majúscules, per ser-hi! 😍 Gràcies infinites per estar asseguts o estirats al 🛋 a l’altra banda de la pantalla… o arraulidets… flairant la tinta i el paper dels meus OHANAMI… ⛩
0 gran quantitat de peixos, no necessàriament de la mateixa espècie, que van plegats. Sovint individus de diferents espècies es reuneixen, principalment, pel gust de passar l’estona junts i socialitzar; investigacions recents demostren que hi ha peixos que veritablement gaudeixen molt amb el contacte social.
1 mass media: conjunt de mitjans de comunicació (impresos, electrònics, digitals) que arriben a un gran nombre de persones (difusió massiva) en molt breu espai de temps; per exemple, diaris, magazins, televisió, ràdio, internet.
2.0 digues-li sponsor, propietari, soci o client; 2.1 digues-li publicitat: ‘Whatever a patron desires to get published is advertising; whatever he wants to keep out of the paper is news.’ Sembla ser que d’aquesta sentència anònima o quasi declaració de principis, que es podia llegir a principis del segle XX emmarcada a l’escriptori d’un famós editor de premsa de Chicago, se succeeixen versions similars fins arribar a la famosa cita atribuïda —sense gaires evidències— al brillant George Orwell: ‘Journalism is printing what someone else does not want published; everything else is public relations.’ o ‘Periodisme és publicar allò que algú no vol veure publicat; tota la resta són relacions públiques.’
3 V.O. ‘Elementary, my dear Watson.’ solia exclamar a les pantalles Holmes, el famós personatge de Sir Arthur Conan Doyle, quan pretenia traslladar-li la suposada senzillesa de les seves conclusions.
4 V.O ‘The world is full of obvious things which nobody by any chance ever observes.’
5 V.O. ‘When you have eliminated the impossible, whatever remains, however improbable, must be the truth.’
6 V.O. ‘It is a great thing to start life with a small number of really good books which are your very own.’
7 establishment: grup de persones que exerceix el poder en un país, en una organització o en un determinat àmbit.
